Com que la tecnologia avança d’una manera desaforada m’he de modernitzar contínuament, i no com una veïna meva que també treballa en una escola i encara utilitza el programa Word per fer la maquetació! Quina bajanada, així surten els alumnes de mal educats en el sentit literal de la paraula, i, com no, amb el cap ple de pardals. I per si no en tingués prou, la dona inclou una secció de com comportar-se a l’hora del pati i entre classes! Jo sóc més subtil: amb els meus textos transmeto als meus alumnes d’una manera subliminar –que és la millor¬− missatges ètics i morals. Els meus estilistes professionals m’han fet un assessorament d’imatge i una altra vegada m’han canviat el look. No paren quiets. Una de les meves filles, l’artista musical, li ha donat per l’interiorisme, la seva bohèmia la fa delirar. Doncs, com estava dient, m’ha decorat amb una cadira que segons ella transmet comoditat a qui em llegeix. Com que estava retenint la seva harmonia de sentiments acolorits per les emocions, el meu còccix −vull dir la contraportada− ha plasmat les seves taques de colors a l’estil Agatha Ruiz de la Prada. Mai m’ha agradat aquesta dona, sense ànim d’ofendre. L’altre dia, sense anar més lluny, vaig anar a Sephora amb curiositat per olorar la seva fragància i, la veritat, vaig haver de marxar corrents.
Avui és l’aniversari de la meva primera filla, la científica, aquella a qui vaig haver de comprar la bata blanca, us en recordeu? Doncs últimament em té molt crispada, perquè s’ha tornat molt pessimista. No para de dir que el món s’acabarà en quatre dies per allò del forat de la capa d’ozó, que diu que es produeix amb els desodorants d’esprai i amb els perfums que utilitza la seva mare. Qui m’hagués dit a mi que, per incitar-la quan era petita a reciclar els seus fulls i no tirar-los a terra, m’hauria sortit tan i tan ecologista. Les mares sempre hem de patir...
La humanista, popularment la de lletres, ens té amargades amb tanta poesia. Ara li ha donat per la poesia avantguardista; d’aquesta manera, es passa el dia dibuixant-me les parets amb frases metafòriques, fent còmplices als poetes d’altres èpoques que no en tenen cap culpa, com un tal Llull, que té nom de carrer, o un altre amb un nom que no havia sentit mai, conegut com a Ausiàs March.
Per finalitzar aquest e-mail, tan sols em cal dir que espero que aquesta Setmana, en nom de la meva filla, la científica, sigui tan laboriosa i profitosa com ella. Ens tornarem a veure d’aquí a uns mesos per a celebrar l’aniversari de l’artista de la casa.
By: Lula&Garsi
Avui és l’aniversari de la meva primera filla, la científica, aquella a qui vaig haver de comprar la bata blanca, us en recordeu? Doncs últimament em té molt crispada, perquè s’ha tornat molt pessimista. No para de dir que el món s’acabarà en quatre dies per allò del forat de la capa d’ozó, que diu que es produeix amb els desodorants d’esprai i amb els perfums que utilitza la seva mare. Qui m’hagués dit a mi que, per incitar-la quan era petita a reciclar els seus fulls i no tirar-los a terra, m’hauria sortit tan i tan ecologista. Les mares sempre hem de patir...
La humanista, popularment la de lletres, ens té amargades amb tanta poesia. Ara li ha donat per la poesia avantguardista; d’aquesta manera, es passa el dia dibuixant-me les parets amb frases metafòriques, fent còmplices als poetes d’altres èpoques que no en tenen cap culpa, com un tal Llull, que té nom de carrer, o un altre amb un nom que no havia sentit mai, conegut com a Ausiàs March.
Per finalitzar aquest e-mail, tan sols em cal dir que espero que aquesta Setmana, en nom de la meva filla, la científica, sigui tan laboriosa i profitosa com ella. Ens tornarem a veure d’aquí a uns mesos per a celebrar l’aniversari de l’artista de la casa.
By: Lula&Garsi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada