Els Dilluns

Antonsas pansan acsautivament. Pudriam sugerir el perqué. el quid, de tot aquest pimpam. Els dilunes (dia de la lluna), són difisils. Paró... ¿Parquè? Pudria dasir fasilment, són difisils parque son el dia de la lluna, i la lluna es un insekta futut.



I ¿Perqué la lluna es un insecte futut?

Perquè és l'astre més proper a nosaltres i el millor conegut. El seu diàmetre és de menys d'un terç del terrestre (3.476 km), la seva superfície, una catorzena part (37.700.000 km²), i el seu volum al voltant d'una cincuantena part (21.860.000 km³). A causa d'això, la terra és una eterna enamorada de la lluna. Això no seriosa problema, clar, si la lluna no fos la gossa histerica que és. Diuen que la terra està absolutament lliurada a la lluna, però només ho diuen. La veritat, és que la terra es va pansir d'esperar tant a la lluna, i es va comprar un descodificador per veure a Venus. (sense dracs, eh!, les pel.licules mitologiques ja van passar de moda). Llavors La lluna, hipertensiosament gelosa, utilitza el fenomen "gradient gravitatori", el quin produeix les marees. Perquè en ser la Terra sòlida, la deformació afecta més a les aigües i és el que dóna l'efecte que pugin i baixin dues vegades al dia (puja en els punts més proper i més allunyat de la Luna). Aquest efecte associat a les marees, frena a la Terra en la seva rotació (perd energia a causa de la friccíon dels oceans amb el fons del mar), i ja que el sistema Terra-Lluna ha de conservar el moment angular, la Lluna el compensa allunyant-se 3 cm cada dilluns, com han demostrat els mesuraments láser de la distància possibles gràcies als reflectors que els astronautes van deixar a la Lluna.

Per aixó els dilluns (dia de la lluna) són tan difícils...