Benvinguts insignificants éssers del regne humà

Un ésser qualsevol o qualsevol cosa, no importa, sempre ha d'explicar a un mateix públic una historia viscuda en un present o passat molt proper gairebé inexistent, un sospir, una idea.

By: ©LaGarsi



dilluns, 13 d’abril del 2009

Amics


M'hagrada fer equilibri amb lletres subratllades jugar a la petanca amb els punts suspensius amenatzar a la coma amb que me la menjaré Pintar-me la cara amb les lletres en negreta, relliscar per les cursives, deslitzat-me com en un tobogan i aterrar en un toll de tinta que evidencïí el meu rastre... Després caminar amb els ulls tancants... Sense que em dirigeixin... On em portin els peus...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada