...

Vaig fer de tot per recuperar la meva identitat. N'hi havia milions d'iguals a la meva, tot i això sempre havia sentit una profunda soledat.

Una tarda, vessada al terra, el vaig veure. Es tractava de l'esperit menys ampollat que havia vist mai. Volia haver-li preguntat el seu nom, però va marxar... El vaig seguir rodant. Vaig desitjar capbussar-me en la seva pell revolucionària. Però quan estava a punt de lliurar-me de la meva angúnia, de provar la meva intuïció i fondre'm en ella, em va empresonar un escombrariaire que abans d'aixafar-me em va batejar: Puta llauna.