Benvinguts insignificants éssers del regne humà

Un ésser qualsevol o qualsevol cosa, no importa, sempre ha d'explicar a un mateix públic una historia viscuda en un present o passat molt proper gairebé inexistent, un sospir, una idea.

By: ©LaGarsi



dilluns, 13 d’abril del 2009

La dona que teixia...


Li agradava bolcar la capsa de les paraules sobre la taula.
Acuradament formava petites muntanyes amb elles, mentre es quedava obserbant,
aquell petit miracle qüotidià. La dona, aprofitava la llum del dia, ella ensertava la agulla
amb el fil vermell i a continuació, escollia la lletra, amb la mateixa cura en tot moment.
Puntada a Puntada es passava el dia teixint una bella tela de paraules que li cobrien les cames, donant-li tanta escalfor que no precisava a encendre l'estufa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada