Reflexat als seus quadres, ell era un home atormentat. No obstant això, el pintor d'éssers deformats se sentia feliç. Amb el temps, va passar a ser conegut com l'artista més angoixat de la seva generació i conseqüentment va obtenir una fama que cap home feliç havia assolit mai. De fet, en aquella societat els homes feliços no eren objecte d'interès ni cridaven l'atenció. Més aviat la rebutjaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada