Al vent

És cert que els joves no tenim res pe'l que lluitar? Segons ens volen fer creure està tot fet i més que fet i, personalment considero que, els valors i les iniciatives individuals s’estan perdent. És lògic que la gent jove tinguem aquesta mentalitat, ja que aparentment no s'esdevé cap succés que serveixi com a detonant per a una actuació o mobilització. Fà uns quants anys els nostres pares vivien en una dictadura totalment desemmascarada de qualsevol ornamentació o floritura política en l'edifici dictatorial. La misèria popular i els abusos, les arbitrarietats i la corrupció dels poderosos va abocar la població catalana a constants moviments de protesta, insòlit fins a les hores, contra els dirigents, amb els quals no se sentien identificats. Aquesta gent havien de pensar per ells mateixos, decidir les seves posicions davant dels conflictes que se'n derivaven.
Ara les nostres preocupacions se centren, generalment, en problemes totalment diferents, problemes que ni tan sols conviden a la reflexió, estem a l’època de l'individualisme egoista.