La melodia sonava com una ràfaga d'aire fred que es parava violentament contra els transparents finestrons d'aquella casa perduda en el sud de l'Àfrica. Amb aquells ulls obalats, una transparent mirada es queia i, de sobte, es fixà en lapses indeterminats sobre la meva indefinida figura humana flotant en la claror de la lluna. No em va dir res, a vegades les paraules no serveixen.
...
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada