Benvinguts insignificants éssers del regne humà
Un ésser qualsevol o qualsevol cosa, no importa, sempre ha d'explicar a un mateix públic una historia viscuda en un present o passat molt proper gairebé inexistent, un sospir, una idea.
By: ©LaGarsi
Avui m'ha Caigut el Saravel al suel
Una tarda interesant mantenint una llarga amb Nietzsche. Amant dels laberints de la ment i artista de les paraules. Em vá dir què nomès existeixen dúes maneres d'entendre la vida: la intuïció i l'art. És consòladór ke hi hagi persones que pensen akestes coses, no? Sinó en quin món viuriem... DéuMeuDalamórArmós!
El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo.
La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre.
Aquel que tiene un porqué para vivir se puede enfrentar a todos los "cómos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada