Benvinguts insignificants éssers del regne humà

Un ésser qualsevol o qualsevol cosa, no importa, sempre ha d'explicar a un mateix públic una historia viscuda en un present o passat molt proper gairebé inexistent, un sospir, una idea.

By: ©LaGarsi



dijous, 24 de setembre del 2009

El llenguatge ve a ser com l'aire per a l'ocell: en la seva inoscència, intueix que si l'aire no li poses resistència, volaria millor; nosaltres sabem que en el buit, l'ocell no volaria. Fins i tot per comunicar-nos interiorment amb nosaltres mateixos utilitzem paraules. T'estimo, Je t'aime, I love you no són equivalents per una ment lineal i racional (els camps semàntics no coincideixen) Encara que no coneixem l'idioma el llenguatge analògic val més que mil paraules.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada