Frozen River s’amaga a l’interior d’un embolcall, aparentment senzill i lineal per sorpendre-n’s amb un contingut enterc i estellós, que neix d’un llargmetratge protagonitzat per dues heroïnes empresonades per dramàtiques històries. La pel.lícula es vertebra sobre un eix dramàtic central que mostra sense obstacles l’egoisme de la societat cruel i insolidària que presumeix de globalitzada. L’exacerbació que se’n deriva d’aquesta història, creua el destí que gira al voltant del personatge femení atrapat en l’abisme de la soledat i la desesperació que dóna les bàses al film. En la primera escena podem observar la forta càrrega emocional que transmet la protagonista nord-americana emprant un llenguatge no verbal centrat en l’empatia, amb una clara finalitat de comunicar analògicament, amb el plor, la seva tristesa i melangia. És curiós observar com la temàtica social de Frozen River captiva els sentiments de l’espectador davant un argument poc proper per a l’individualisme egoista farcit de prejudicis en el que es troba, actualment, un gran sector de la societat. Aquest és un fet important què he pogut observar a mesura que es desemvolupa la història. El sentiment de ràbia per l’actitud del pare dels dos fills de la protagonista, ludòpata, que els abandona dies abans de nadal, no és queda exclós d’aquesta càrrega emocional. Així doncs, considero que la figura del pare, tot i que no apareix en cap moment, juga un paper molt important oferint un desconcertant joc a l’evolució de la protagonista. El fill gran pren el paper de figura paternal, tant en l’àmbit familiar, cuidant al seu germà petit, com en acceptar unes obligacions que no pertanyen a la seva edat: reparant les canonades o posant-se a treballar només amb quinze anys. El fill petit és el personatge més endulcrador de la pel·lícula que dóna tendresa a la cruel situació econòmica en la que els tres personatges és veuen submergits. Una història paral·lela és dibuixa sobre la línia narrativa; una dona india mohawk contrabandista també intenta sobreviure com pot, a les dures circumstàncies en les que viu. Des d’un principi les dues dones entren en conflicte, puig que la Lila Littlewolf, la contrabandista, roba el cotxe del marit de na Ray Eddy, abandonat a l’estació de cotxes del Bingo, on acostumava a jugar-se els diners de la família. A mesura que avança la pel.lícula trobem progressives semblances en les vides de les protagonistes, que a trets generals viuen un infern que, posteriorment, acaba per desembocar en una autèntica amistat per a sortir endavant. La Ray arrisca la seva vida i la dels seus fills per no trobar alternatives quan tot se li posa en contra. Les raons que mouen a l’India Mohawk són semblants per més que mostri una imatge de no tenir res a perdre. D’altra banda, m’ha sorprès l’estètica de les imatges que és projecten al film. Són unes imàtges que arriben on el guió, amb el llenguatge digital i, purament verbal, és queda curt. L’estètica és pobre, senzilla i, fins i tot, en alguns casos, sembla deixada i despreocupada. Això ho podem observar en concepció de la protagonista, amb una gran personalitat marcada per la fortalesa i les ganes de lluitar per treure la seva família en davant. Finalment, Frozen River ha estat un film força interesant per la seva gran càrrega de misatges socials, morals i emocionals que transmet a l’espectador.
Observem a les dues protagonistes que viuen vides



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada