Acostumem a dir que la història l'escriuen els vencedors, és probable, o almenys tracten de silenciar als vençuts. Es pot disertar i plantejar debats brillants intel·lectualment en els quals, fins i tot, els discursos d'Anglada, PxC, poden semblar progestistes. Tanmateix, malgrat els silencis, dècades enrere, a Espanya uns militars es van rebel·lar contra un poble al qual van jurar defensar i contra un govern democràtic triat per ell. Això va provocar una violenta guerra, el final de la democràcia i l'inici d'una dictadura que va durar quatre dècades. Mort el dictador s'inicia una transició cap a la democràcia, però amb una condició, el SILENCI.
El silenci dels perdedors o, dit d’una altra manera, el silenci dels anyells perquè el que proposa Luis Maria Anson, és en realitat que continuï el silenci. El càstig del silenci doloròs dels qui han travessat la transició, de puntetes per no fer soroll, els qui durant els foscos anys de la dictadura van viure en silenci i mai s'haguessin atrevit a trencar-ho per qüestionar-se, ON ESTAN ELS MEUS MORTS?, els meus pares, fills, germans…, una cosa tan bàsica i fonamental per tancar una etapa, ENTERRAR AlS MORTS.
No es tracta de jutjar als qui van anar els bons o dolents, com exposa Stanley G. Payne, un plantejament tan simplista com definir avui qui és de dretes i qui d'esquerres. És tracta de fer justícia, no només als morts, sinó a totes les famílies que durant els últims trenta anys han contingut l’espina del seu dolor en benefici d'una transició en pau, que ha permetés consolidar una democràcia, i acceptant, fins i tot, que molts franquistes i declarats anti-demòcrates formessin part d'ella fins als nostres dies i fent, una vegada més, el silenci.
Malauradament, el jutge Baltasar Garzón, magistrat de l'Audiència Nacional, algú que sempre es va negar a fer silenci en aquest àmbits i en d’altres temes on la justícia i el sentit comú es cohesionen, ha estat silenciat.
Avui en les portades dels principals diaris apareix la declaració del president d'EE.UU, Obama. El president assegura que ens trobem en l'inici d'un nou ordre mundial, donant per finalitzada una dècada sagnan. A Espanya és urgent que tanquem una etapa sagnant, després de més de trenta anys, que si un jutge honest i valent no ho ha aconseguit, potser el crit silenciós d'els qui estan indignats al SOL i Plaça de Catalunya, ho aconsegueixin.
El silenci dels perdedors o, dit d’una altra manera, el silenci dels anyells perquè el que proposa Luis Maria Anson, és en realitat que continuï el silenci. El càstig del silenci doloròs dels qui han travessat la transició, de puntetes per no fer soroll, els qui durant els foscos anys de la dictadura van viure en silenci i mai s'haguessin atrevit a trencar-ho per qüestionar-se, ON ESTAN ELS MEUS MORTS?, els meus pares, fills, germans…, una cosa tan bàsica i fonamental per tancar una etapa, ENTERRAR AlS MORTS.
No es tracta de jutjar als qui van anar els bons o dolents, com exposa Stanley G. Payne, un plantejament tan simplista com definir avui qui és de dretes i qui d'esquerres. És tracta de fer justícia, no només als morts, sinó a totes les famílies que durant els últims trenta anys han contingut l’espina del seu dolor en benefici d'una transició en pau, que ha permetés consolidar una democràcia, i acceptant, fins i tot, que molts franquistes i declarats anti-demòcrates formessin part d'ella fins als nostres dies i fent, una vegada més, el silenci.
Malauradament, el jutge Baltasar Garzón, magistrat de l'Audiència Nacional, algú que sempre es va negar a fer silenci en aquest àmbits i en d’altres temes on la justícia i el sentit comú es cohesionen, ha estat silenciat.
Avui en les portades dels principals diaris apareix la declaració del president d'EE.UU, Obama. El president assegura que ens trobem en l'inici d'un nou ordre mundial, donant per finalitzada una dècada sagnan. A Espanya és urgent que tanquem una etapa sagnant, després de més de trenta anys, que si un jutge honest i valent no ho ha aconseguit, potser el crit silenciós d'els qui estan indignats al SOL i Plaça de Catalunya, ho aconsegueixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada