Bleixant ingràvidament sota un opac vidre de marfil
lleu desfàs l'escuma de la sorra,
els violins retallen la simfonia del teu pas,
perfilat amb mà rajada. (A la mà)
Si no fos perquè ets l’essència de la natura
simulant els desitjos de cristall
que en trencar-los gentilment desfàs
tots els teus més preuats encants.(a la boca)
Fragment del poema dels Joks Flurals 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Esta pagina me a gustado mucho es muy chula chula!!!
ResponEliminaNo solo me ha gustado, sinó que ya estoy deseando leer otro cuento o historia que escribas.
ResponEliminaesta historia de una pipa, ademas de original es muy simbolica, depende como lo leas,jejejejejejeje!!!!!!!!