Benvinguts insignificants éssers del regne humà

Un ésser qualsevol o qualsevol cosa, no importa, sempre ha d'explicar a un mateix públic una historia viscuda en un present o passat molt proper gairebé inexistent, un sospir, una idea.

By: ©LaGarsi



diumenge, 22 de febrer del 2009

Alà on el món s'acaba...

Rosa Cortillera (Barcelona, 1965) utilitza l'argila blanca, el gres i la porcellana per explorar i desemvolupar un món fantàstic i imaginari amb el qual aproximar-se a la literaura de ficció. Recrea un bosc a través del qual l'espectador s'endinsa en la mostra per descobrir posteriorment, les aparences enganyen, un conjunt de catorze pedres decorades amb motiu d'anatomia humana i zoomorfa que contribueixen a confirmar la capacitat dels elemenst orgànics per generar l'energia i la vida pròpia. El conjunt de cinquanta Mutants, inspirats en els insectes i els animals marins, ens els presenta agrupats configurant una cova, un recer acollidor i il.luminat on resguardar-se de la por que provoquen les ombres de la instal.lació Ikebana. Finalment, s'abandona la instal.lació a través d'una cortina amb uns 1.500 tubs de gres que dibuixen la silueta d'un sexe femení, el qual li oferirà una segona oportunitat per començar de nou en la vida.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada