El 1985 el MOMA (Museum of Modern Art) de Nova York va celebrar una exposició d'art contemporani anomenada An Internacional Survey of Painting and Sculpture. Dels 169 artistes que van participar només 13 eren dones. Davant del museu és manifestava un estrany grup contra aquesta desigualtat: eren dones, portaven màscares de simis i es feien anomenar “Guerrilla Girls”. Compartien un sentiment de frustració en comprovar que a finals de segle les diferències entre els sexes persistien i les dones artistes continuaven sense tenir un veritable reconeixement.
Però qui formava aquest grup? Els seus noms es desconeixen ja que eren anònimes, però sabem que el constituïen dones de diferents edats i procedències ètniques; pintores, escriptores, directores de cinema. Ocultaven els seus rostres amb màscares de simis inspirades en el personatge de King Kong, que utilitzaven com a símbol de domini masculí, i en les seves intervencions públiques utilitzaven com a pseudónim els noms d'artistes mortes com Frida Kahlo, Eva Hesse o Lee Krasner, reivindicant així els èxits que aquelles havien aconseguit.
Eren feministes i la seva tasca consistia a mostrar al públic la discriminació que vivien les dones artistes, acusant directament les institucions que mantenien tal discriminació. Els seus missatges omplerts d'ironia, les seves declaracions provocadores i el misteri que envoltava la seva identitat oculta, van contribuir a atreure l'atenció i l’interés cap al grup.
El 1989 van col·locar un cartell davant el Metropolitan Museum de Nova York que deia: “Han d'estar les dones nues per entrar en el Met. Museum? Menys del 5% dels artistes a les seccions d'Art Modern són dones, però un 85% dels nus són femenins.”
No reivindicaven que el 50% dels artistes exposats fossin dones o membres de minories, però criticaven que la xifra real fos inferior al 10%. A més, entenien l'art com a reflex de l'experiència personal i social, pel qual les obres de dones i resistència al llenguatge de la crítica artística rebatent el model patriarcal amb la figura del "geni" i van traduir la paraula llatina "genius" per testicles, motiu que entenien podia explicar el que s'utilitzés tan poc per descriure les dones. Les “Guerrilla Girls” no van ser les primeres ni les úniques en reivindicar uns drets que continuaven sent negats a les dones, però sí que va ser original i única la forma en la qual es van proposar combatre aquesta discriminació: amb enginy, personalitat i sobretot molta ironia.
Però qui formava aquest grup? Els seus noms es desconeixen ja que eren anònimes, però sabem que el constituïen dones de diferents edats i procedències ètniques; pintores, escriptores, directores de cinema. Ocultaven els seus rostres amb màscares de simis inspirades en el personatge de King Kong, que utilitzaven com a símbol de domini masculí, i en les seves intervencions públiques utilitzaven com a pseudónim els noms d'artistes mortes com Frida Kahlo, Eva Hesse o Lee Krasner, reivindicant així els èxits que aquelles havien aconseguit.
Eren feministes i la seva tasca consistia a mostrar al públic la discriminació que vivien les dones artistes, acusant directament les institucions que mantenien tal discriminació. Els seus missatges omplerts d'ironia, les seves declaracions provocadores i el misteri que envoltava la seva identitat oculta, van contribuir a atreure l'atenció i l’interés cap al grup.
El 1989 van col·locar un cartell davant el Metropolitan Museum de Nova York que deia: “Han d'estar les dones nues per entrar en el Met. Museum? Menys del 5% dels artistes a les seccions d'Art Modern són dones, però un 85% dels nus són femenins.”
No reivindicaven que el 50% dels artistes exposats fossin dones o membres de minories, però criticaven que la xifra real fos inferior al 10%. A més, entenien l'art com a reflex de l'experiència personal i social, pel qual les obres de dones i resistència al llenguatge de la crítica artística rebatent el model patriarcal amb la figura del "geni" i van traduir la paraula llatina "genius" per testicles, motiu que entenien podia explicar el que s'utilitzés tan poc per descriure les dones. Les “Guerrilla Girls” no van ser les primeres ni les úniques en reivindicar uns drets que continuaven sent negats a les dones, però sí que va ser original i única la forma en la qual es van proposar combatre aquesta discriminació: amb enginy, personalitat i sobretot molta ironia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada