Història d'una Pipa Tijuana

Bleixant ingràvidament sota un opac vidre de marfil
lleu desfàs l'escuma de la sorra,
els violins retallen la simfonia del teu pas,
perfilat amb mà rajada. (A la mà)

Si no fos perquè ets l’essència de la natura,
simulant els desitjos de cristall
que en trencar-los gentilment desfàs,
tots els teus més preuats encants. (A la boca)

Com un mar de papers blancs es belluguan,
sense direcció seguint el camí de la luxúria,
el teu oblit romandrà a la cova, fons rosat
com un reclòs gra de sorra endintre un rellotge etern
dibuixant traços dignes de colors mirant enrere
del rastre que mai tornaran a degustar. (Cau a l’estomac)

Si no fos perquè ets l’explossiò de colors,
On reconstrueixes els trossos de cristall
Que en trencar-los gentilment resfàs,
tots els teus més preuats encants. (Es fa la digestió)

Ara el teu mar de papers blancs són negres,
amb direccio a les letres de l’oblit
que marquen la nova obscura fragància
comvertint-se el seu camí en el teu perfil,
difós entre els indignes traços tubulars
de l’exterior que mai tornaràs a degustar. (Procés de defecació)

©AriadnaLaGarsi